“El llenguatge posseeix dos mèrits connectats entre sí: primer, que és social, i segon, que proporciona expressió pública als “pensaments”, que d’una altra manera continuarien essent privats. Sense el llenguatge o algun equivalent prelingüístic, el nostre coneixement del medi es limita a allò que ens mostren els sentits, juntament amb les interferències que ens permet la nostra constitució congènita; però amb l’ajuda del llenguatge podem saber el que altres volen explicar-nos, i relatar el que no és present en els sentits sinó que simplement es recorda.”

Bertrand Russell, El coneixement humà.

Què és el llenguatge?

Els humans tenim la capacitat de  comunicar-nos entre nosaltres mitjançant signes convencionals de caràcter oral o escrit. Es a dir, utilitzem una paraula, un signe, inventat per nosaltres i , per tant, artificial, i diem que representa un objecte o alguna cosa  de la realitat . El llenguatge és el sistema d’aquests signes convencionals per mitjà del qual  es realitza aquesta comunicació.

Per a que existeixi comunicació, però,  ha d’haver la transmissió d’un missatge (informació) des d’un emissor (qui dona la informació) a un receptor (qui la rep); tant l’emissor com el receptor han de conèixer i utilitzar el mateix codi, sinó no es podrien entendre,  i han d’utilitzar un canal de comunicació per a transmetre/rebre el missatge.