Èmfasi i to

Un mateix text sona diferent segons com és “interpretat”. L’expressió oral permet, molt més fàcilment que l’escrita, emfatitzar síl·labes,  variar el to, crear silencis.... i es poden crear situacions que ajuden a predisposar  l’oient  i orientar-lo cap a on interessi.

Filtrat d’informació

Abans d’emetre una notícia o de donar una informació, els mitjans de comunicació trien, “filtren”,   les dades que volen donar.

Les que ofereixen al públic són, efectivament, les que s’escauen millor als seus interessos.

Articulació de les qüestions

Rajoy resta importancia a la desviación del déficit y elogia la transparencia

http://www.heraldo.es/noticias/nacional/2012/05/20/rajoy_resta_importancia_desviacion_del_deficit_elogia_transparencia_188457_305.html

Mas ja “sospitava” que el dèficit d'alguns territoris no era real

El president de la Generalitat lamenta que altres comunitats no reconeguessin el desequilibri dels seus comptes

Recomana que no s'amaguin els problemes perquè sinó no es podran resoldre

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/541903-mas-ja-sospitava-que-el-deficit-dalguns-territoris-no-era-real.html

Rajoy resta importancia a la desviación del déficit y descarta un rescate bancario (Aquesta informació no surt a la portada, s’ha de buscar a les pàgines d’economia)

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/20/espana/1337473848.html

Rajoy minimiza el aumento del déficit y descarta un rescate bancario  (la noticia es troba en vídeo dins la secció España multimèdia)

http://www.larazon.es/secciones/espana

Selecció dels temes i distribució d’interessos

Portada de dos diaris de diferent ideologia del diumenge 20 de Maig del 2012.

La notícia més important en aquests moments, la reunió del G8, surt a totes dues però no se’n parla de la mateixa manera. La resta de notícies que surten, o no, tenen a veure amb els temes que interessa ressaltar a cada grup d’opinió.

“Por el contrario, el modelo de propaganda deja entrever que el “propósito social” de los medios de comunicación, es el de inculcar y defender el orden del día económico, social y político de los grupos privilegiados que dominan el Estado y la sociedad del país. Los medios cumplen este propósito de diferentes maneras: mediante la selección de los temas, la distribución de intereses, la articulación de las cuestiones, el filtrado de información, el énfasis y el tono, así como manteniendo el debate dentro de los límites de las premisas aceptables.”

Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000.

Què és el que s’aconsegueix seleccionant els temes i distribuint els interessos? Que només es parli dels temes que (al govern o al grup poderós de torn) interessa que es parli. Ometent temes i interessos evites exposar-los a l’opinió pública. 

Per què és important l’articulació de les qüestions? Perquè depenent de com es presenti una qüestió causa un efecte o un altre sobre el públic.

Es necessari filtrar la informació? Sí, si volen condicionar la resposta del públic.

Com actuen l’èmfasi i el to? La manera de dir o escriure una frase, una paraula, determina moltes vegades el resultat final. 

“L’ús normal del llenguatge és, en aquest sentit, una activitat creadora. Aquest aspecte creador de l’ús normal del llenguatge és un factor fonamental que distingeix el llenguatge humà de qualsevol altre sistema de comunicacions animal.”

Noam Chomsky, El llenguatge i l’enteniment.

Tan creadora que es pot dir la mateixa cosa de mil maneres diferents:

Lo que dicen (y lo que quieren decir) JUAN  FERNÁNDEZ

“Una de las herencias que nos está dejando la crisis es el rico fondo de armario de artefactos lingüísticos que inventan a diario los políticos para decir lo que quieren contar sin nombrar los tabús que temen mentar, aun a riesgo de retorcer el lenguaje hasta hacer irreconocibles los mensajes que desean transmitir. De hecho, el relato de la debacle económica es una invitación a participar en el juego de máscaras de los eufemismos sin fin.” El Periódico de Catalunya, 13-05-12

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=13/05/2012&idioma=0

Uns exemples:

Cristóbal Montoro:  diu “Vamos a incentivar la tributación de rentas no declaradas” que ve  ser “Vamos a hacer una amnistía fiscal”.

Mariano Rajoy: diu “Vamos a hacer reformas” i el que tenim és “Vamos a hacer recortes”

Andreu Mas-Collell: afirma que “Introduciremos un tíquet moderador” i el resultat és “ Vamos a poner el copago”

“Un cop dominat el llenguatge, som capaços de comprendre un nombre indefinit d’expressions que mai no hem sentit, i que no tenen cap semblança física ni són exactament anàlogues a les expressions que constitueixen la nostra experiència lingüística; a més, som capaços de produir noves expressions en les ocasions apropiades a pesar de ser noves i independentment de configuracions d’estímul detectable”

Noam Chomsky, El llenguatge i l’enteniment.

Quines  funcions te  el llenguatge?

Moltes, però bàsicament l’utilitzem per  informar i per expressar: l’ésser humà  sempre té  la necessitat imperiosa de comunicar-se amb els demés, ja sigui per transmetre fets que ocorren al seu voltant o per donar a conèixer els seus sentiments.  Informem i expressem, però  no significa que necessàriament el que transmetem sigui veritat.

“El llenguatge posseeix dos mèrits connectats entre sí: primer, que és social, i segon, que proporciona expressió pública als “pensaments”, que d’una altra manera continuarien essent privats. Sense el llenguatge o algun equivalent prelingüístic, el nostre coneixement del medi es limita a allò que ens mostren els sentits, juntament amb les interferències que ens permet la nostra constitució congènita; però amb l’ajuda del llenguatge podem saber el que altres volen explicar-nos, i relatar el que no és present en els sentits sinó que simplement es recorda.”

Bertrand Russell, El coneixement humà.

Què és el llenguatge?

Els humans tenim la capacitat de  comunicar-nos entre nosaltres mitjançant signes convencionals de caràcter oral o escrit. Es a dir, utilitzem una paraula, un signe, inventat per nosaltres i , per tant, artificial, i diem que representa un objecte o alguna cosa  de la realitat . El llenguatge és el sistema d’aquests signes convencionals per mitjà del qual  es realitza aquesta comunicació.

Per a que existeixi comunicació, però,  ha d’haver la transmissió d’un missatge (informació) des d’un emissor (qui dona la informació) a un receptor (qui la rep); tant l’emissor com el receptor han de conèixer i utilitzar el mateix codi, sinó no es podrien entendre,  i han d’utilitzar un canal de comunicació per a transmetre/rebre el missatge.